Ruta del Císter

La Ruta del Císter recorre els tres monestirs cistercencs de Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges. Fa 10 anys es va crear el GR-175 que fa aquest recorregut circular per les comarques de la Conca de Barberà, l'Urgell i l'Alt Camp.

Fa un parell d'anys vàrem fer aquesta volta de 120km en una sola jornada. La vam acabar però no vam tenir gaire temps per gaudir dels paisatges. Foren massa quilòmetres en un sol dia, el ritme fou maratonià. Hi vam tornar a la primavera amb la intenció de fer el recorregut en dos dies i poder visitar els monestirs i els pobles, fer fotografies i parar a menjar tranquilament.

El circuit està marcat amb les corresponents marques de GR i també amb fletxes grogues. En alguns punts hi ha rètols indicadors. Hi ha diverses variants segons es vagi a peu o amb BTT. De totes maneres és interessant dur el mapa o el GPS per seguir bé l'itinerari.

Per fer-la en 2 dies hi havia vàries opcions: Una era sortir de Santes Creus i fer nit a Vallbona (tal com veureu en el track i el perfil adjunts al post), però nosaltres vam sortir de Belltall i vam dormir a l'alberg de joventut de les Masies de Poblet, a una mica més de mig camí (també era possible fer nit a Montblanc o a l'Espluga de Francolí amb aquesta opció).

Descripció de l'itinerari:

Primer dia:

Sortim de Belltall per una pista direcció est. Als 3 km girem a la dreta per un corriol amb força pedra, aquest és potser el tram més difícil de la volta (evitable si es vol per carretera) tot i que és un tram de només 1km, divertit pels qui els agradin les trialeres. Arribem a Forés. Baixem per pista ràpidament fins a Rocafort de Queralt i d'aquí pugem fins a Montbrió de la Marca (es pot passar per la dreta del poble però és interessant entrar-hi). D'aquí ens espera la dura pujada a la serra de Comaverd, de 3'5km amb algunes bones rampes. Culminem l'ascenció dalt del puig de Comaverd (908m), el punt més alt del recorregut. Les vistes són molt bones.

Corriol de baixada a Forés, sortint del mateix poble i dura pujada a Comaverd.

Del puig baixem cap el coll de Valls, amb un petit tram força dret abans d'arribar-hi. Seguim baixant per pista, ara coincidim amb el GR-7. Arribem a cal Guixó i girem a l'esquerra (deixem el GR-7). Passem pel costat d'una urbanització i arribem a la carretera T-200, la seguim a l'esquerra i al moment arribem al Pont d'Armentera.

Arribant al Puig de Comaverd (908m), baixada al Pont d'Armentera i arribada a Santes Creus.

Creuem el poble, passem el riu Gaià i sortim direcció sud fins un petit collet al costat del turó de Mas Alegret. Arribem a Santes Creus, bon lloc per esmorçar i visitar el primer monestir, del segle XII.

Sortim del complex religiós per la carretera fins passar el riu, girem a l'esquerra a la TP-2002 i al poc agafem una pista en pujada a la dreta. Anem pedalant direcció oest entre camps d'oliveres, per pistes planeres molt agradables. Arribem a una carretera asfaltada, passem per sobre l'autopista A-2 i arribem al Pla de Santa Maria. Seguim pel mig de camps de conreu fins a la carretera TV-2001 i arribem a Figuerola del Camp.

Monestir de Santes Creus, camí del Pla de Santa Maria i arribant a Figuerola del Camp.

De Figuerola iniciem una altra bona pujada a la serra de Jordà, la qual culmina al coll de Coloma. Pugem ràpidament fent contínues ziga-zagues amb bones vistes sobre el Camp de Tarragona.

Del coll descendim vertiginóssament fins el poblet de Prenafeta, en sortim per la dreta per un corriol fins una pista que va a l'enrunada ermita de Santa Anna. A partir d'aquí anirem paral·lels a l'autopista A-2 per bons camins que ens duran a la vila medieval de Montblanc, on entrarem després de creuar el riu Francolí per un bonic pont antic. Parem a dinar.

Arribant al coll de Coloma, rètol al mateix coll i pedalant al costat de les vinyes a prop de Montblanc.

Entrada a Montblanc, vorejant la ciutat medieval i camí de Poblet.

Sortim de Montblanc per pistes i corriols cap a la zona de l'Estepar, tot passant els barrancs de Sant Joan i la Tossa. Passem la masia de la Móra i arribem gairebé a l'Espluga de Francolí on girem a l'esquerra per arribar a les Masies de Poblet i l'alberg Jaume I, lloc on passarem la nit. Hem fet uns 70km en unes 8 hores (parades incloses).

Monestir de Poblet, pujant a la serra del Tallat i al Cap del Coll.

Segon dia:

Sortim de l'alberg i per carretera arribem ràpidament al monestir de Poblet, després de passar per les fonts del Ferro i de l' Abat Siscar. Si hem tingut temps també haurem pogut visitar el monestir el dia anterior abans de sopar (depenent de l'hora que arribem a l'alberg).

Anem fins a l'Espluga de Francolí, travessem el poble i la carretera N-240. Agafem un seguit de pistes direcció nord, cap a la serra del Tallat. Passem per multitud de masos, boscos de pins i alzines i camps de vinyes. Passat el mas d'en Jover, just a sota el Tossal Gros de Vallbona, girem a la dreta per la variant per a bicicletes i fem un petit tram de baixada fins la carretera TV-2338. Pugem 1'5km per asfalt fins el Cap del Coll amb la visió dels grans aerogeneradors de la serra del Tallat.

Agafem una pista a la dreta que surt a una de més ample. La seguim un tram cap a l'est fins una entrada a l'esquerra poc evident, que travessant uns camps ens duu fins a un caminet que puja al Santuari del Tallat. Deixem les bicicletes a baix i fem la dreta pujada al santuari a peu.

Parc eòlic de la serra, santuari del Tallat i pels camps a prop de Montblanquet.

Som a la comarca de l'Urgell. Les vistes des del Tallat són impressionants. Continuem el recorregut fins el poble de Montblanquet. Del poble enfilem una pujada a la serra de les Monges, creuem una pista i acabem arribant a Vallbona de les Monges després de baixar per un tram de corriol molt divertit. Abans passem per un mirador on hi ha una creu amb molt bona vista sobre aquest monestir del segle XII i el poble que s'hi va construir a posteriori al voltant.

Montblanquet, arribada a Vallbona de les Monges i arcades en un carrer del poble.

A Vallbona, des de la seva fundació el 1175, sempre hi ha hagut una comunitat de monges. Aprofitem per visitar el monestir i per fer un entrepà al bar del poble.

Sortim de Vallbona en pujada direcció est fins el coll de l'Olla. Passem per zones de conreus que ens delecten amb els seus colors i tonalitats. A la llunyania veiem els molins de vent de la serra del Tallat que s'alcen ben arrenglerats cap al cel. Per bones i ràpides pistes arribem al final del nostre recorregut a la població de Belltall. Aquesta segona etapa ha estat més ràpida i no tant dura com el dia anterior, uns 50km i unes 6 hores tranquiles de viatge.

Monestir de Vallbona de les Monges, sortint de Vallbona cap a Belltall i camps de colors amb la serra del Tallat al fons.

A sota us podeu descarregar el track (de 108km de recorregut) i veure el perfil. Cal anotar que el track sempre ens dóna una distància relatívament més curta que la realitzada realment. Compteu per la ruta sencera alguns km més (uns 120km en total aproximadament). El track està fet amb punt d'inici al monestir de Santes Creus.

.

TRACK GPS

Per conèixer la història dels diferents llocs per on passem i tenir una informació completa és molt interessant el llibre "La ruta del Císter GR-175 a peu i en BTT" de l' editorial Cossetània, amb un mapa molt detallat amb la ruta a peu marcada i les diferents variants per a bicicleta de muntanya.

A la pàgina de l'Enrique Belmonte també hi podeu trobar un complet ROADBOOK.

I més informació a la pàgina oficial de la ruta del Císter.

El Catllaràs

Vistes del Pedraforca i el Cadí des del Catllaràs, amb els rocs de la Lluna en primer pla a la dreta de la imatge.

La serra del Catllaràs es troba al nord-est de la comarca del Berguedà. Està envoltada de magestuoses muntanyes com el Pedraforca i gaudeix de racons inoblidables. A la tardor, amb els seus colors característics, s'hi poden fer rutes en BTT de gran bellesa. La volta que proposem surt del poble de Sant Julià de Cerdanyola, a 5km de Guardiola de Berguedà. Discorre per alguns dels llocs més emblemàtics d'aquesta bonica i alhora desconeguda serra. La volta combina trams de pista amb corriols tècnics. Aquests últims són opcionals i es poden fer variants per pistes bones. A la majoria de cruïlles de camins hi ha cartells indicadors que ens ajuden a seguir pel camí correcte.

.

Descripció de l'itinerari:

Sortim del poble en direcció a les piscines i just passar-les enfilem una pista a la dreta fins la collada del Puig. Baixem un tram fins el torrent de Lavaiol i seguim pujant per pista fins la collada de les Bassotes (km5). Descendim un tram fins enllaçar amb una pista que també ve de Sant Julià. La seguim a la dreta amb trams de forta pujada fins una altra cruïlla. En aquest encreuament seguim pujant a la dreta, deixem a l'esquerra la pista que porta al Camp de l'Ermità (just abans del trencall hi ha un camí a la dreta que porta a la font de Fontanals). Arribem al collet Llobató. Continuem pujant fins la collada de Sant Miquel on ja durem uns 900 metres acumulats. A partir d'aquí la pista baixa ràpidament fins a l'ermita i refugi de Sant Romà de la Clusa. Coincideix en part amb el GR-4 i té algun tram amb molta pedra solta.

Pujant cap el collet Llobató on hi ha el cartell indicador i el refugi de la Clusa..

Des de Sant Romà agafem la pista que passa per l'esquerra de l'església i comencem una dura pujada fins el pla de l'Orri (cortal). Seguim ascendint fins el pla del Catllaràs (a la dreta tenim la roca de Catllaràs). Som en una cruïlla: A l'esquerra tornaríem ràpidament fins el collet Llobató, la pista del davant baixa al coll de Ceba i nosaltres ens endinsarem pels bonics boscos en un tram del PR C-52, a la dreta a l'encreuament (marques blanques i grogues).

Aquest tram discorre per un petit corriol, cal fer algun trosset a peu per evitar algun xaragall de les vaques. S'ha d'anar buscant les marques de pintura en els arbres. Arribem a un sender més marcat que ve de l'esquerra. Passem per l'esquerra de la roca del Cortal i baixem una canaleta (petit tram pedregós) fins la font Assedegossa (abeurador), deixem el PR no gaire ciclable i baixem a l'esquerra a la pista principal. Seguim la pista a la dreta i arribem a la font del prat Gespedor o Xispedor (font a la dreta i el prat a l'esquerra).

Pedalant prop del pla del Catllaràs, corriols enmig de prats i la font del prat Gespedor.

Seguim per la pista planera. A la dreta veurem la roca del Joc i més endevant, a sobre d'uns prats, la zona d'escalada coneguda com els rocs de la Lluna (roques d'Arderiu). Al cap de poc arribem al collet Fred, a l'esquerra trobem el mirador de la roca de la Lluna, amb magnífiques vistes. Pugem i retornem al collet. Des del collet podem baixar per la pista o seguir pel PR en un tram trialer bastant dret fins el Xalet del Catllaràs, construcció d'Antoni Gaudí començada el 1902 per servir els treballadors i tècnics de les mines properes.

Els rocs de la Lluna (zona d'escalada), el mirador i el xalet del Catllaràs.

Del xalet podem baixar un petit tram pel PR fins la pista o seguir per la mateixa. Anem baixant. Deixem a la dreta una pista que va a la Pobla de Lillet. Arribem a una cruïlla en un revolt a dretes. Agafem la pista de l'esquerra que puja fins la casa abandonada de Vallfogona (a la dreta aniríem directament a Falgars). Just arribar al mas prenem un sender desdibuixat a la dreta que s'endinsa en el bosc fins convertir-se en una trialera tècnica que baixa fins a la collada de Falgars, molt a prop del santuari de Falgars (església i hostal).

Mas de Vallfogona, corriol tardorenc i santuari de Falgars.

Del santuari tornem a la collada i agafem el GR-4. Pugem per pista. El GR es desvia de la pista i la va tallant (el deixem). Aquesta pista va fins el pla de Sant Cristòfol. Arribem en forta pendent a una altra pista que ve del camp de l'Ermità. Girem a la dreta en baixada. Girem a la dreta pel PR C-129 (compte no passar-se el trencall). Seguim per una pista planera. En un moment donat deixem la pista i girem per un corriol a l'esquerra (PR). Comença la trialera fins la collada de Sobirana. A la collada girem a l'esquerra i als pocs metres agafem una pista a la dreta (GR 4.2) que va a la casa de Sobirana (hi ha algunes tanques pel bestiar). Seguim baixant i, abans de passar un petit torrent el GR va a la dreta per fer la última baixada per un bonic corriol fins a Sant Julià de Cerdanyola.

Dades:

Quilòmetres: 34'2

Desnivell acumulat: 1432 metres

Horari: De 6 a 7 hores

TRACK GPS...

Variants: Existeixen multitud de combinacions per aquest itinerari i, en general, per recórrer el Catllaràs. Trobareu molta informació a la pàgina web dels organitzadors de la marxa de BTT "La Catllaràs" (prova molt recomanable) i també a la pàgina dels bttmania.

A continuació us detallo les variants (en groc en el mapa) de la volta proposada:

-Collet Llebató-Pla de Catllaràs: Escurça la volta evitant el descens a la Clusa i la dura pujada fins el pla del Catllaràs.

-Variant coll de Pan: Des de Sant Romà de la Clusa es pot pujar fins el pla de Catllaràs fent aquesta bonica variant que s'enfila pel GR 241 fins el Grau Pedrís (a prop del cim del cap del Puig Lluent). Després es passa pel coll de Pan i el pla de l'Orri.

-Descens pel coll de Ceba: Tram des del pla o roca del Catllaràs que evita el corriol del PR C-52, baixant per la pista que passa pel costat de la roca del Siló fins el coll de Ceba, lloc on trenquem a la dreta fins el prat Gespedor.

-Pista del mirador al xalet del Catllaràs: Del mirador al xalet es pot fer pel PR (trialera) o per la pista, més fàcil. Si baixem per la pista deixarem a la dreta el camí que porta a la collada d'Arderiu i el refugi d'Ardericó.

-Pista a Falgars: Evita el tram de pujada al mas en runes de Vallfogona i el corriol tècnic que baixa a Falgars. Descendim directament per la pista fins el santuari.

-Falgars-Collada Sobirana-Sant Julià: Tram directe per carretera asfaltada per evitar la pujada al pla de Sant Cristòfol i el descens pel corriol tècnic de baixada a la collada Sobirana pel PR C-129. Des de la collada també es pot baixar directament per asfalt a Sant Julià.

-Volta al cap dels Banyadors: Variant que volta aquest cim per una pista que surt de la collada Sobirana i va fins el coll de Jou per baixar després a Sant Julià per corriols i pista.

Cartografia recomanada: Mapa editorial Alpina 1:25000 "Catllaràs Picancel"

Els corriols de Cerdanya

La Cerdanya és una de les zones més maques per gaudir de paisatges de mitja i alta muntanya. A les valls que hi ha pels voltants de Bellver de Cerdanya tenim infinitat d'itineraris i combinacions per descobrir paratges magnífics amb la bicicleta.

Aquesta volta recorre part del vessant nord del parc natural del Cadí-Moixeró, per pistes i petits senders molt ciclables. És una variant d'una ruta que havíem fet un any abans però, en comptes de sortir des de Bellver, enguany vam posar com a punt de sortida el poble de Pi de Cerdanya, a pocs quilòmetres de Bellver.

Descripció de l'itinerari:

Sortim de la plaça Major de Pi, darrera l'església, i enfilem poble amunt fins un trencall a l'esquerra on comença la pista que puja la vall de Pi.
Al cap d'un parell de quilòmetres deixem la pista i girem a l'esquerra, creuem el torrent i seguim per un corriol que ens duu al llogaret de Nèfol, són un parell de quilòmetres en pujada.
Continuem per pista que es converteix en caminet fins a Santa Magdalena. Abans d'arribar al poble cal creuar uns prats a l'esquerra i passar una petita tanca.
Travessem aquest agregat de Bellver i baixem per camí asfaltat fins trobar una pista a la dreta tancada per un fil pel bestiar. La seguim en baixada fins arribar a un torrent. Girem a l'esquerra i per uns prats descendim fins una pista principal.

Colors de tardor a la vall de Pi, pujant la vall de l'Ingla cap al coll Baixer i dalt del coll de la Creu del Barret.

Sóm a la pista de la vall de l'Ingla. La remuntem uns quilòmetres resseguint el riu (vàries fonts) fins una cruïlla. Girem a la dreta per la pista que fent ziga-zagues puja fins el coll Baixer passant per cal Serra. La pista de l'esquerra puja al refugi de l'Ingla, coll de Pendís, Penyes Altes...
Agafem un corriol que puja fins el collet de la Creu del Barret. Algun tram de difícil pedalar. Del collet descendim per un tram molt bonic de corriol cap a la vall de Pi. Alguna pujadeta i una petita tartera les hem de passar a peu. Cal parar atenció per veure la magnífica Roca Foradada.

Corriol de la roca Foradada, la roca del mateix nom i inici del descens del corriol de Gónecs.

.

Arribem a la pista de la vall de Pi. La seguim a l'esquerra en pujada fins el refugi de Gónecs (font, en època de sequera sense aigua, ser previsors).

Del refugi iniciem un vertiginós descens d'uns 5 km pel corriol de Gónecs, una de les millors baixades del Pirineu. Seguirem tot el barranc en descens per sobre de penyasegats i boscos. Les vistes són molt bones. És gairebé 100% ciclable a excepció del tram inicial amb molta pedra.

Corriol de Gónecs, sobre els penyasegats i arribant a Cortariu i, tram final de corriol arribant a la pista de la vall de Pi.

Arribem a la casa de colònies i aula de natura de Cortariu. Girem a la dreta per uns camps i agafem, també a la dreta, un camí que es converteix en sender. A prop tenim el poblat mongol, per si el volem visitar. Deixem un caminet a l'esquerra que porta directament a Pi i seguim per la dreta en la darrera baixada, molt tècnica, corriol d'un quilòmetre aproximadament.
Arribem a la pista que hem passat pel matí i la seguim en sentit invers de baixada, a l'esquerra, fins el poble de Pi, fi de l'itinerari.

Dades:

Quilòmetres: 27

Desnivell acumulat: 980 metres

Horari: De 3 a 4 hores

TRACK GPS

Variants:

1) L'any abans vam fer un itinerari molt semblant sortint des del polisportiu de Bellver.Es puja la vall de l'Ingla fins el coll Baixer per descendir pel corriol de Santa Magdalena fins el poble del mateix nom. Allà es gira cap a Nèfol i la pista de la vall de Pi (tram coincident amb la ruta descrita a dalt però en sentit invers). Es puja tota la pista fins el refugi de Gónecs i d'allà la baixada és la mateixa. L'any passat des de Cortariu vam baixar per la carretera fins a Pi i després per pista fins a Bellver.

2) Una altra variant, la més llarga, és sortir de Bellver cap a Vilella, Nèfol, baixar pel corriol i pujar per la pista de la vall de Pi fins passar per sota la roca Foradada. Fem tot el tram de corriol de la roca Foradada fins el coll Baixer i descendim pel corriol de Santa Magdalena. Una vegada al poble podem anar fins Bellver i acabar la ruta (versió curta) o descendir fins a la vall de l'Ingla i continuar amb la opció llarga. Si optem per aquest recorregut ascendirem fins el refugi de l'Ingla i després fins el mirador (que podem visitar en un anar i tornar des de la pista). Del mateix punt on surt el camí del mirador, una mica a la dreta, baixa una pista que es transforma en el camí de les Marrades o corriol del Mirador, baixada tècnica i molt interessant. Aquesta baixada acaba en una pista que duu a Bor, la qual seguim un tram fins abandonar-la per l'esquerra per una darrera trialera dreta que surt a uns camps i a la pista de va de Bor a Coborriu. Passem per Sant Serni, Talló i acabem la volta a Bellver.

Mapes variant 1 i 2 respectivament.

Volta a Santa Magdalena

El parc natural de l'Alt Pirineu es va crear no fa gaires anys per protegir un extens territori a cavall de les comarques de l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà. La volta que us presento surt del poble de Sant Joan Fumat, a prop de la frontera amb Andorra. Recorre la vall del refugi de Ras de Conques, la vall de Santa Magdalena i s'enfila cap al coll d'Ares per baixar posteriorment cap a Civís, Asnurri i Sant Joan Fumat.

El recorregut es fa principalment per pistes forestals a excepció d'un tram a prop de Sant Joan de l'Erm on ens perdrem per petits corriols que travessen frondosos boscos de pi roig i avets, un tram preciós. Aquesta part també es pot fer per pista forestal, escurçant la distància i la dificultat.

Descripció de l'itinerari:

Sortim de Sant Joan Fumat per carretera asfaltada, deixem a la dreta el trencall de Civís per on baixarem al final de la ruta. Arribem al poble d'Ars on podem ompliar aigua a la font. Allà comença la pista que va pujant progressivament fins el refugi de Ras de Conques (guardat els caps de setmana d'estiu). Del refugi seguim per pista fins el coll de la Creu del Ras, cruïlla de camins. Si seguíssim recte baixaríem ràpidament fins l'ermita de Santa Magdalena. Nosaltres farem un bucle molt interessant per la carena que va direcció Sant Joan de l'Erm, cap al Sud-Oest.

Sortint del refugi de Ras de Conques, inici de la pujada al pic de Mongetes des del coll de la Creu del Ras de Conques i començament del tram de corriol.

Del coll de la Creu girem a l'esquerra per la pista que baixa a Bellestar o Aravell i al cap de pocs metres enfilem a la dreta per uns pendents d'herba amb roderes.

Al cap d'un quilòmetre deixem les roderes i girem a la dreta per un petit corriol que ens durà a un collet entre el pic de Mongetes i el de Cabrera (algunes fites).

Del collet comencem a baixar per un pelat fins entrar al bosc. Arribem a un prat amb bones vistes sobre la vall de Solanell i seguim baixant fins el coll del mateix nom.

Baixant pels corriols i prats sota el pic de Mongetes i el coll de Solanell.

Del coll de Solanell girem a dreta i entrem en un corriol fins passar un petit torrent. Deixem el corriol i girem a l'esquerra en forta baixada per un sender poc marcat. Aquest caminet es va fent més evident fins convertir-se en una antiga pista de desboscar avui dia intransitable amb vehicle. La seguim fins sortir a una altra pista més gran que baixa fins el riu de Santa Magdalena on enllacem amb la pista principal que ve de Sant Joan de l'Erm. Girem a la dreta fins a l'ermita de Santa Magdalena.

Baixant cap al riu de Santa Magdalena, fent acrobàcies per no mullar-se cruant-lo i l'ermita.

Des de Santa Magdalena agafem la pista direcció el Ras de Conques i a pocs metres de l'ermita girem a l'esquerra en una curta baixada fins un torrent. Seguim un camí poc fressat que va creuant prats i riuets i surt un altra cop a la pista que ve de l'ermita. Ens enfilem fins les bordes de Jussà, Civís i Cortvassill, molt ben restaurades i integrades en el paissatge. Baixem un tram i tornem a enfilar-nos en la darrera pujada fins el coll d'Ares. Ja només queda baixar un tram de pista fins a Civís i d'allà per carretera asfaltada descendim fins a Asnurri i Sant Joan Fumat.

Rierols i prats sortint de Santa Magdalena i pista arribant al coll d'Ares.

Dades:

Quilòmetres: 45

Desnivell acumulat: 1582 metres

Horari: De 5 a 6 hores

...................TRACK GPS

.

Variants: Des del coll de Ras de Conques es pot baixar per pista fins a Santa Magdalena, retallant tot el tram de corriols (que és el tram més complicat on es recomana l'ús del GPS). Des de l'ermita de Santa Magdalena també existeix una variant que consisteix en pujar al coll de Jou i el coll de la Creu de Bedet per després dirigir-nos cap a les bordes de Jussà i enllaçar amb l'itinerari a dalt indicat.

Pedals de Foc

La Pedals de Foc s'ha convertit en una de les travesses de BTT de més èxit del Pirineu. La ruta dóna la volta al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Recorre paratges de gran bellesa de la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça, Pallars Jussà i Pallars Sobirà. Es pot dividir en vàries etapes en funció del nivell de cadascú. S'acostuma a fer en entre 3 i 6 dies. A la pàgina oficial de la travessa podeu trobar tota la informació referent a distàncies, desnivells, allotjaments, reserves, inscripció (si es vol fer amb road-book), etc...

A sota us deixo un resum extret de la web oficial amb les dades principals de la volta:
.

Recorregut: 220 quilòmetres

Desnivell: 5100 metres d'ascens acumulat (en descens són 5700 m)

.

Altura mínima: 950 metres (Llesp, Vall de Boí)
Altura màxima: 2250 metres (Coll de la Portella Blanca)
Tipus de camins: 60% pista forestal, 28% carretera semi-asfaltada, 12% camí
Sortida: Refugi de Conangles (boca sud del túnel de Vielha)
Arribada: Oficina "Carros de Foc" al c/Arnals, 8 (Vielha)
Es passa per 34 pobles, alguns d'ells abandonats o amb una sola família vivint-hi
Coll més llarg: Coll del Triador (2140 metres), 12 quilòmetres de pujada al 7,5%

Descripció de l'itinerari:Haurem de preveure la combinació de vehicles doncs la sortida (boca sud del túnel de Vielha) i l'arribada (Vielha) es troben en dos punts diferents. A continuació us faig un resum de la ruta en 3 dies (tal com la vam realitzar), recordant que pel camí trobarem diferents allotjaments per escurçar l'etapa i fraccionar la travessa en més dies.

.

Etapa 1: Refugi de Conangles-Les Esglésies

Iniciem la ruta al refugi de Conangles, a la dreta de la carreterta N-230 (direcció Vielha), un quilòmetre abans d'entrar a la boca sud del túnel. El primer tram entre el refugi i el poble de Vilaller és en baixada amb trams de pista i de corriol pedregós que obliguen a posar algun peu a terra.

Després de Vilaller iniciem la dura pujada, per pista, al coll de Serreres, amb pendent promig del 9%. Després del coll descendim per pista ràpidament fins la població de Llesp, ja dins la vall de Boí. Després del poble agafem el camí de l'Aigua, corriol amb pujades i baixades, algun tram s'ha de fer a peu, arribem a la carretera del poble d'Iran on pugem per asfalt.

Baixant cap a Vilaller seguint el curs de la Noguera Ribagorçana, passat el coll de Serreres i el poble d'Iran.

Seguim per asfalt, passem el poble d'Irgo i arribem al coll de Sant Salvador (ermita). D'allà baixem fins a Gotarta. Deixem la carretera i girem a l'esquerra fins el poble de Malpàs, per pista. Reprenem l'asfalt per ascendir fins el poble de Castellars, amb algun tram de forta pujada.

Seguim per pista fins a Peranera. Descendim fins el poble de Sas passant per Erta i allà iniciem l'ascens fins el coll de Sas. Del coll descendim per la vall de Manyanet fins el poblet de Sentís i, més avall, una cruïlla de camins amb una construcció a l'esquerra (Mola d'Amunt). De la cruïlla la ruta segueix cap a l'esquerra direcció Avellanós, nosaltres seguim recte mig quilòmetre per passar la nit al poble de Les Esglésies.

Castellars, pedalant per la bonica i solitària vall de Manyanet i el poble de Sas des del coll del mateix nom.

Etapa 2: Les Esglésies-Son del Pi

Sortim del poble per retornar enrera, vall amunt, fins la cruïlla de la Mola d'Amunt on girem a la dreta per pujar fins gairebé el poble de Castellnou d'Avellanós, primer per carretera i després per pista. Just abans d'arribar-hi girem a la dreta per enfilar la pujada del coll de l'Oli, primer per camí bo i després per corriol que es torna més dret i pedregós i obliga a fer l'últim tram d'arribada al coll a peu.

El poble de les Esglésies i el de Castellnou d'Avellanós, vist des del trencall que puja al coll de l'Oli.

.

Entrem a la Vall Fosca, el descens del coll és molt tècnic, molt tros a peu, fins l'església de la Mare de Déu del Coll. De l'ermita seguim baixant un tram per corriol fins el poble de Guiró, lloc on trobem la carretera asfaltada que en baixada i, passant per Astell, ens duu fins la carretera L-503 la qual seguim amunt fins la Torre de Cabdella i Espui.

Arribant al coll de l'Oli, pedalant per la carretera de la Vall Fosca i el poble d'Espui.

D'Espui comença la pujada més mítica de la ruta, el coll del Triador (2172m), 12 km per pista bona amb una pendent mitjana del 7'5%. Bones vistes sobre la vall Fosca i el Pallars Sobirà.

Pujant el Triador, dalt del coll i vistes del Pallars des de la pista que va a Espot.

.
Seguim per pista cap al nord vorejant per la drerta el cim del Montsent de Pallars. Cal recordar que ens movem per sobre dels 2000 metres i que en cas de mal temps cal dur roba adient, fins i tot a l'estiu les temperatures poden baixar considerablement. Arribem al coll de la Portella de Dalt de 2273 metres, el punt més alt de la Pedals. La pista segueix en baixada fins una altra pujada que, passant pel refugi forestal de Quatrepins, s'enfila al coll de la Creu d'Eixol.

A continuació ve la llarga baixada fins les pistes d'esquí d'Espot i el poble. D'allà, per asfalt, baixem per la carretera LV-5004 un parell de quilòmetres fins el trencall a mà esquerra que ens porta, també per asfalt, en 5 km, fins a Son del Pi, lloc on passem la segona nit.

Pedalant pels feixancs del Montsent prop del coll de la Portella, vistes del Pallars i el poble d'Espot.

Etapa 3: Son del Pi-Vielha

Sortim de Son pel sender del Calvari. Aquest corriol va a parar a una pista forestal que s'endinsa fins el bosc del Gerdar. Arribem a un punt on cal deixar la pista i baixar per un corriol que surt a la dreta. Aquest tram és zona protegida i està prohibit fer-lo a sobre la bicicleta, cal baixar a peu. Travessem per un pont el riu de Cabanes (cascada) i arribem al refugi del Gerdar.

Sortint de Son del Pi, el bosc del Gerdar (tram a peu) i el refugi del mateix nom.

Del refugi baixem per carretera asfaltada fins la carretera del port de la Bonaigua (C-28) que seguim cap a la dreta, en baixada, fins el trencall de Sorpe. Girem cap a aquesta població i d'aquí, per corriol, baixem fins a Borén, a la vall d'Isil.

Esglésies de poblets de la vall d'Isil i arribant a Montgarri.

Tornem a pujar per carretera (C-147), remuntant el curs de la Noguera Pallaresa. Passem Isil i Alòs d'Isil. Arribem al refugi del Fornet i continuem per pista en una llarga i bonica pujada fins a Montgarri, antic poblet on avui només hi resta l'església i l'edifici de la rectoria convertit en refugi.

Llogaret de Montgarri, pedalant cap al pla de Beret i baixant per la Vall d'Aran després de Salardú.

.

Seguim pujant per pista forestal fins el pla de Beret, a l'estació d'esquí de Baqueira. Iniciem el descens per la vall d'Aran cap a Vielha. Baixem primer per carretera (C-28-B) fins agafar una pista que surt a l'esquerra. Tornem a creuar la carretera i baixem per pista i per un corriol molt bonic fins a Bagergue. Seguim per corriols fins a Unha i Gessa. Travessem el riu Garona i la carretera principal i passem per Arties. D'Arties a Garós fem un tram per pista i tornem a creuar el riu i la C-28 per acabar el descens fins a Vielha per corriols tècnics.

Corriol baixant la Vall, arribada a Vielha i cartell de l'oficina de la Pedals de Foc al final de la volta.

Distàncies, desnivells i tracks per a GPS de les etapes:

Perfil de la ruta

Etapa 1: Refugi Conangles-Les esglésies: 79 km

TRACK 1

Etapa 2: Les Esglésies-Son del Pi: 75 km

TRACK 2

Etapa 3: Son del Pi-Vielha: 66 km

TRACK 3

.

Descàrrega dels mapes de la volta en PDF

.

El pic Negre des de la Seu d'Urgell

Sortida d'alta muntanya amb un bon desnivell de més de 2000 metres, escurçable si no es puja al pic Negre i girem cua a la Rabassa, volta més curta però també molt bonica. Les vistes al llarg del recorregut són molt bones, amb la plana de l'Urgellet als peus i totes les muntanyes veïnes al voltant. El recorregut es fa tot per pistes de 4x4, en general en bon estat. El tram més dur és la pujada final des del coll de Pinés (frontera amb Andorra) fins al cim del pic Negre, amb algunes rampes molt dures que només els més forts pujaran a sobre de la bicicleta. Amb la variació d'alçades gaudirem dels diferents ecosistemes vegetals, des dels alzinars i pinedes a les terres baixes fins a l'estatge alpí amb els seus característics prats a les parts altes. Per fer tota la ruta calcular entre 6 i 8 hores a un ritme tranquil. A la Rabassa (complex lúdic i estació d'esquí de fons) hi ha servei de restauració. L'estiu és bona època per fer la ruta tot i que a les alçades baixes pot fer força calor.

Descripció de l'itinerari:

Sortim des de la zona esportiva de la Seu d'Urgell (el track comença aquí, es pot sortir del centre de BTT al parc del Segre on hi ha també bon aparcament), passem pel costat del parc de bombers i girem a l'esquerra per la pista que voreja el riu Segre fins el pont d'Alàs (3km). A partir d'aquí hem de fer un tram de 1'5km de carretera per la N-260 direcció Puigcerdà. Passem la cruïlla d'Estamariu i Bescaran, evitem un túnel per la dreta (carretera antiga) i just el passem girem a l'esquerra per una petita carretera asfaltada cap a Torres d'Alàs. A partir d'aquí comença la pujada continua fins el pic Negre. Deixem el poble de Torres a la dreta i continuem pujant per pista. En un petit collet, a uns 1500 metres d'alçada, veurem a la nostra esquerra el petit dolmen de la Cabana del Moro, de tipus cambra pirinenca.

Vistes del poble d'Estamariu passat Torres d'Alàs, pujant a Sorri i dolmen de la Cabana del Moro.

Arribem a una gran esplanada formada per prats i construccions disperses, és el nucli de Sorri. Girem a l'esquerra en baixada direcció Bescaran. Arribem a una altra cruïlla amb una font a la dreta. Deixem la pista que baixa a Bescaran i enfilem amunt la de davant nostre. Anem pujant, deixem a la dreta la pista que va al refugi del coll de Midós i Aransa. Passem les bordes de Cintó i el collet del mateix nom, després el coll de Sarset i arribem al coll de Pinés. A partir d'aquí s'inicia el tram de pujada al pic Negre, el qual també farem de baixada.

Llogaret de Sorri, trencall prop de Bescaran i vistes del pic de Monturull.

La pujada és força dura però les magnífiques vistes fan que anem parant per gaudir del paisatge i agafant una mica d'aire. També trobem algun tram més suau com al coll de Finestres però sempre se'ns apareix al davant alguna altra rampa de forta pendent. Arribem al pic Negre (2659m), anomenat així per la roca fosca que l'envolta. No és un cim gaire prominent i hi arriba una pista però l'entorn és fantàstic. Tot i ser l'estiu ens hem d'abrigar doncs ens trobem a força alçada i corre l'aire fred.

La baixada la fem pel mateix camí fins el coll de Pinés. Allà prenem la pista de la dreta que baixa fins a la Rabassa, dins d'Andorra.

El curt però duríssim tram final de pujada al cim, dalt del pic Negre i la font de la Rabassa.

Sortim de la Rabassa i tornem a buscar un camí que baixa també des del coll de Pinés. Anem baixant, deixem a la dreta el camí que va a Arcavell. Pugem un tram fins el coll d'Arcavell que es troba entre els turons de la Guàrdia i del Boix. Baixem i girem en un revolt de 180º a la dreta en una cruïlla. Davant nostre la pista va a Estamariu, la deixem. Seguim baixant i hem d'estar atents a agafar una pista a l'esquerra que baixa fins el coll de Jou (si seguíssim recte aniríem a Arcavell). Deixem un parell de pistes secundàries que surten a l'esquerra i arribem al poble de Calbinyà.

Fotos de la baixada: Sortint de la Rabassa, passant el coll d'Arcavell i més avall en el coll de Jou.

Des de Calbinyà, si tenim ganes, podem baixar per corriols fins a la Seu d'Urgell. Per això cal entrar al poble i seguir el track de GPS que us penjo aquí.

L'altra opció és baixar per la carretera asfaltada que passa pel pla de les Forques i arriba fins al barri del Poble Sec de la Seu. D'aquí només resta creuar la N-260 i recórrer unes quantes cantonades per arribar al final del recorregut.

A sota teniu el track (reduït, de 262 punts), el mapa del recorregut i el perfil altimètric:

TRACK DEL PIC NEGRE

La serra de Busa

La Vall de Lord és una subcomarca del Solsonès amb capital a Sant Llorenç de Morunys, punt d'inici d'aquesta ruta. Pujarem a la serra de Busa i al seu altiplà, lloc antigament aïllat on només s'hi accedia per senders i graus equipats amb escales fetes amb troncs. Actualment dues pistes arriben dalt del pla de Busa, excel·lent mirador del Prepirineu. Visitarem la presó del Capolatell, lloc històric on es recloïen els presoners francesos. Les vistes des de dalt de l'altiplà són impressionants.

Descripció de l'itinerari:

Sortim de la plaça de la Creu de Sant Llorenç, lloc on podem estacionar còmodament els vehicles. El primer tram de la ruta és una volta opcional per corriols, abans d'empendre la pujada a Busa. Agafem la carretera de Sant Llorenç a Coll de Jou, anem pujant fins un trencall a l'esquerra que duu a l’ermita de Sant Serni del Grau. Des de Sant Serni baixarem fins al pantà seguint diferents corriols, per la Serra de la Creueta i la Rasa de les Valls. Un cop estiguem a la carretera haurem de travessar el pantà pel viaducte de Vallonga, direcció Solsona. Continuarem per la carretera fins agafar la pista de Busa, a l'esquerra abans d'arribar a les cases de la Posada.

Sortint de Sant Llorenç, divertits corriols baixant de Sant Serni i pista pujant a Busa.

La pista de Busa va pujant progressivament, amb un petit tram en descens abans d'arribar al coll d'Arques. Arribem al Pla de Busa passant pel grau de la Creu. Una vegada al coll de la Creu, després del grau, deixem la pista per un instant i ens enfilem a la dreta fins el mirador natural de la Creu, amb impressionants vistes sobre els espadats.

Passant la rasa de les Cases abans del coll d'Arques, al tram final de pujada a Busa pel pas del grau de la Creu i, sortint del coll de la Creu cap al mirador del mateix nom.

Del mirador seguim un tram per sobre la cinglera i descendim per dins del bosc en un tram molt bonic, fins tornar a la pista (també podriem tornar al coll de la Creu i seguir directament per la pista). Anem fins la casa del Rial de Busa, la única masia habitada actualment a Busa i que fa funcions d'hostal.

Mirador de la Creu, baixant pel bosc després del mirador i la casa del Rial de Busa.

.

De la casa del Rial seguim fins una cruïlla de camins. A partir d'aquí anirem a visitar la presó de Busa o del Capolatell, anar i tornar pel mateix camí (hi ha una senyal amb les distàncies). També hi ha l'opció de visitar l'església de Sant Cristòfol de Busa, molt a prop. Seguim la pista direcció la presó, a l'esquerra passem un caminet que va a la font, a 200 metres. Passem pel mas de la Vila. Al final la pista es torna un corriol. Passem un tram pedregós fins un mirador sobre les cingleres.

Sortint del mas del Rial, cartell indicador i el mas de la Vila, tot dalt del pla de Busa.

L'últim tram fins a la presó és per un corriol en lleugera baixada. Es pot fer en bicicleta o a peu, segons l'habilitat de cadascú. Al final el sender es posa dret i hem d'aparcar la bici. Baixem un petit tram a peu fins la palanca que dóna accés a la presó. Aquesta és una passarel·la metàlica que, passant sobre el buit, ens porta a la mola de roca del Capolatell. La presó de Busa o del Capolatell és una presó natural que fou lloc de reclusió de presoners durant la Guerra del Francès (1809-1814).

Pista a prop del mas de la Vila, passarel·la i cim del Capolatell (Presó de Busa).

Des del cim del Capolatell tenim bones vistes sobre el pantà de la Llosa del Cavall, la mola de Lord, el port del Comte o la serra del Verd, entre d'altres.

Vistes de la mola del Lord i el seu santuari amb la paret de Canalda i el puig Sobirà al fons, els impressionants cingles i pas del grau de Vilamala, ja de baixada de Busa.

Desfarem el darrer tram de camí fins la cruïlla passat el mas de la Vila. Agafarem la pista que va cap a l'est i que duu a les Collades. En un moment de la baixada cal estar a l'aguait ja que cal agafar un corriol a l'esquerra que ens porta al Grau de Vilamala, antic pas de Busa cap a la vall d’Ora. Passat el grau de Vilamala, agafarem en un petit tram la pista de Valielles, per tornar-la a deixar tot seguit i agafar el corriol que surt a l'esquerra i que ens portarà per la cara nord de Busa. Aquest corriol té un primer tram en pujada (a peu). Després alternarem trams a peu i alguns trams ciclables, segons la tècnica de cadascú. La bellesa de la fageda que travessa el camí compensa l'esforç en els trams on hem d'arrossegar la bicicleta.

Corriol de la cara nord de Busa, en el tram on el corriol es torna més ciclable i baixant per la pista després de Trasserra.

Anem baixant aquest corriol que ens portarà fins al coll de Vera, seguint el peu de les espectaculars parets nord de Busa, enmig de boniques fagedes. A partir del Coll de Vera ens espera una llarga baixada fins a l’enrunada casa de Trasserra i després per pista fins el pantà. Creuarem un altre cop el pantà per carretera i retornarem a Sant Llorenç pujant per la cua del pantà i la casa del Monegal.

.

Dades:

Quilòmetres: 40'13

Desnivell acumulat: 1180 metres

Horari: De 5 a 6 hores

TRACK GPS

Variants: La sortida es pot escurçar si no es fa la primera pujada a Sant Serni o començant la ruta directament a l'inici de la pista de Busa, des de la carretera de la Llosa del Cavall (que va de Solsona a Sant Llorenç), a prop de les cases de la Posada.

L'últim tram de la volta pel mas Monegal també és opcional, es pot tornar al poble directament per la carretera.

Hi ha la opció d'evitar tot el corriol que recorre la cara nord de la serra de Busa, del qual s'ha de fer bastants trams a peu (si es netegés una mica serien menys). Es pot baixar directament per pista fins a la carretera de Berga a Sant Llorenç. Per aquesta opció cal passar el grau de Vilamala i descendir per la pista de Valielles fins a la carretera, llavors són 7 km d'asfalt fins a Sant Llorenç de Morunys.

La darrera opció és fer el retorn del pla de Busa desfent el mateix camí de pujada.